jueves, noviembre 24, 2005

El silenci dels arbres

Eduard Márquez, 2004(?)

Aquesta novel·la ens narra la visita d'un vilionista exiliat, l'Andreas Hymer, que torna un parell de dies a la seva ciutat, ara en guerra, per oferir un concert als ciutadans assetjats. Però aviat descobrirem que aquest no és el veritable motiu de la visita. La desaparició de la seva mare quan l'Andreas era un nen o la presència d'un antic amor es colen a l'historia, en forma d'incògnites que es van resolent poc a poc al llarg de l'obra, barrejades amb el realisme de la situació bèl·lica de la ciutat. Entre els capítols que narren les històries dels personatges, hi trobem les cartes que els habitants de la ciutat en guerra envien als seus familiars.

M'ha semblat una novel·la molt ben organitzada, sobretot per la manera intrigant en que es van descobrint els fets que han portat en Hymer a la ciutat, que es resolen completament al final. El passat i el present es barrejen a la narració sense cap mena d'indicació, i aquest efecte està molt ben aconseguit.

Suposo que també ha contribuit a que m'agradi el fet de que l'obra gira entorn d'un dels meus temes preferits: la música.

lunes, noviembre 14, 2005

De mica en mica s'omple la pica

Jaume Fuster, 1972

De mica en mica s'omple la pica és una novel·la negra l'acció de la qual té lloc a la Barcelona de principis dels 70. L'Enric Vidal, un jove que no va pel bon camí, accepta una feina que intueix bruta, però ben pagada. Quan acaba l'anomenada feina es troba que el seu cap és mort i que el xec que havia de cobrar per ella és invàlid. Com que tot apuntaria a ell com l'autor de l'assassinat, l'Enric decideix resoldre el cas pel seu compte (i pel seu interès) però no sap que fent això ficarà els nassos on no els hauria de ficar.

El llibre és la més típica història de gàngsters amb els dolents, els negocis bruts, la rossa i l'heroi que es fica on no el criden però sempre se n'acaba sortint i a més a més és bona persona perquè pensa en els altres (inclús en els pobres treballadors de les empreses explotades!). L'únic que em sembla original és que tot això estigui en català i passi a Barcelona i no en una pel·li americana d'aquelles de "6 euros tirats a les escombraries".

Per cert, el final és una d'aquelles coses que tampoc no salva la novel·la. Dissabte passat vaig veure Princesas, de Fernando León. No té res a veure, però m'ha vingut al cap pensant en que aquesta pel·lícula té un final que em va agradar molt, ni happy-end ni deixem-les-coses-com-estan, i m'ha fet pensar que és difícil fer un bon final... aquest llibre m'ha demostrat que ho és.

miércoles, noviembre 02, 2005

Leila.exe

Hari Kunzru, 2004

Arjun es un joven informático de origen indio que ve cumplido el sueño de su vida cuando encuentra trabajo en una empresa americana. Pero pronto el sueño se transforma en realidad y el joven ha de afrontar unas condiciones laborales precarias y un mundo muy diferente del suyo. Cuando por fin encuentra trabajo en Virugenix, una empresa de antivirus, y parece que todo le empieza a ir bien, el destino le vuelve a jugar una mala pasada. Arjun intenta hacerse imprescindible para su empresa creando un potente virus informático (Leila) con la intención de desvelar luego el remedio, pero la aventura que emprende se le escapa de las manos.

El libro me atrajo por su argumento (y por qué no, primero por el título) pero uno se da cuenta pronto de que éste es sólo una excusa; es la punta del iceberg. En la profundidad se encuentran los relatos de una serie de personajes que tienen que sufrir el mundo en que viven. Así, Arjun pronto se da cuenta de que América es un lugar donde a uno se le puede arrebatar lo que se le ha dado (un sueño, Chris, el puesto en Virugenix, etc.). Leila es una famosa actriz que tiene que soportar serlo por empuje de su madre, que solo mira el lado económico. Y Guy Swift es un empresario agresivo que convierte a su trabajo en su mundo y acaba siendo engullido por él.

Personalmente, todo un acierto, me estoy dando cuenta de que lo que me gustan son las novelas escritas hoy en día y que transcurren hoy en día, sobretodo si se centran en temas que me gustan.

Hari Kunzru: http://www.harikunzru.com/
Hari Kunzru en ContemporaryWriters: http://www.contemporarywriters.com/authors/?p=auth03B5O073112634971