Pandora al Congo

Albert Sánchez Piñol, 2005

La Pell Freda, primera novel·la d'Albert Sánchez Piñol, era una novel·la que explicava una història tancada en si mateixa, sorprenent i que s'aguantava per si sola. En canvi, a Pandora al Congo assistim a un exemple d'arquitectura narrativa, on l'autor ha recorregut a una ambiciosa trama que s'acosta una mica més a llibres com L'orígen perdut, de Matilde Asensi i s'allunya de l'anomenada òpera prima.

En aquest cas es tracta d'un jove escriptor que és contractat per escriure el testimoni d'en Marcus Garvey, condemnat a mort per assassinar als germans Craver durant una travesia a la selva del Congo en la que els germans buscaven diamants i en Garvey n'era el cuiner. L'advocat del mosso creu que escriure el llibre ajudarà a la defensa del condemnat. En Thomson, que és com es diu l'escriptor, escolta una història increible a les seves entrevistes amb el Garvey i es capfica en la novel·la mentre fora, als carrers de Londres, cauen les bombes alemanes.

Tot i que el llibre insinua alguna idea sobre la veritable natura humana (o universal) i l'amor i està ple de frases bones, dues característiques que ja tenia La pell freda, gairebé tota la seva força recau sobre la trama argumental.