De mica en mica s'omple la pica

Jaume Fuster, 1972

De mica en mica s'omple la pica és una novel·la negra l'acció de la qual té lloc a la Barcelona de principis dels 70. L'Enric Vidal, un jove que no va pel bon camí, accepta una feina que intueix bruta, però ben pagada. Quan acaba l'anomenada feina es troba que el seu cap és mort i que el xec que havia de cobrar per ella és invàlid. Com que tot apuntaria a ell com l'autor de l'assassinat, l'Enric decideix resoldre el cas pel seu compte (i pel seu interès) però no sap que fent això ficarà els nassos on no els hauria de ficar.

El llibre és la més típica història de gàngsters amb els dolents, els negocis bruts, la rossa i l'heroi que es fica on no el criden però sempre se n'acaba sortint i a més a més és bona persona perquè pensa en els altres (inclús en els pobres treballadors de les empreses explotades!). L'únic que em sembla original és que tot això estigui en català i passi a Barcelona i no en una pel·li americana d'aquelles de "6 euros tirats a les escombraries".

Per cert, el final és una d'aquelles coses que tampoc no salva la novel·la. Dissabte passat vaig veure Princesas, de Fernando León. No té res a veure, però m'ha vingut al cap pensant en que aquesta pel·lícula té un final que em va agradar molt, ni happy-end ni deixem-les-coses-com-estan, i m'ha fet pensar que és difícil fer un bon final... aquest llibre m'ha demostrat que ho és.